Desde el colegio, Dallam School, Milnthorpe.
Les escribe, Jaime Monfort Miralles. Fundador y autor de todas y cada una de las entradas de este blog.
Senyoras y senyores, este blog, en un principio, pretendía ser un diario de mi vida en Ingalterra pero, como ya han comprobado, no es eso en absoluto (DIARIO...DIARIO... A DIARIO... NO, NO LO ES). Al principio empecé bien, escribía 1 entrada cada día, eso sí se parecía a un diario. Pero, senyores... el escribir un diario (al menos para mí) no es una de esas cosas de las que te acuerdas de hacer todos los días como el cagar, por lo que, pasaron las semanas y los meses, y cada día escribía menos a menudo.
Esta "renuncia" a seguir escribiendo en el blog se debe a varias cosas:
1- Tengo una vida.
2- Tengo deberes.
3- Tengo deberes.
4- Tengo deberes.
5- Me he adaptado a este territorio y a vivir en Inglaterra en general, por lo que me siento más o menos, se podría decir, exagerando "como en casa". Y yo en casa no solía escribir mi diario en un blog (bueno, ni en un blog, ni en una libreta... no escribía ningún diario).
6- Tengo deberes.
7- Cuando tengo tiempo libre, no pienso en ello, antes pienso en leer un libro, en jugar a algún juego de ordenador (SÍ, SÍ... "Cap-cuadrat") o en ver capítulos de Monk.
8- Tengo que estudiar.
y 9 y última- Tengo deberes.
No es que no me pasen cosas para contar, porque de eso hay de sobra, y muy divertidas pero:
1- Tengo una vida.
2- Tengo deberes.
3- Tengo deberes.
4- Tengo deberes.
5- Me he adaptado a este territorio y a vivir en Inglaterra en general, por lo que me siento más o menos, se podría decir, exagerando "como en casa". Y yo en casa no solía escribir mi diario en un blog (bueno, ni en un blog, ni en una libreta... no escribía ningún diario).
6- Tengo deberes.
7- Cuando tengo tiempo libre, no pienso en ello, antes pienso en leer un libro, en jugar a algún juego de ordenador (SÍ, SÍ... "Cap-cuadrat") o en ver capítulos de Monk.
8- Tengo que estudiar.
y 9 y última- Tengo deberes.
Además, todo lo que me pasa cada día ya lo relato cada noche dos veces, por lo que pienso que un buen diario sería la grabación de esas conversaciones pero... no, I can't be bothered.
Cambiando de tema, en solo 7 días, es decir, una semana, a estas horas, estaré comiéndome una Paella (sí, una paella, ese es mi "Desire", aparte del otro). Y, cuando aún la esté digiriendo, ya estaré con Spider-Blass trabajando, en un chollo de trabajo, porque me encanta y porque, además, obtendré "beneficios". Estoy muy muy impaciente por que llegue el día 20, pero ya falta poco!!!
Además, lo que por ahora solo es un "Desire", hacia el día 25, seguramente sea una "Reality" ya... ojalá! jejeje...
Hace unas semanas, le envíe a mi tia Maria un correo electrónico el cual me gustaría compartir con todos los suscriptores de este blog también (o siga, per a tu, Pare, i per a tu, Sandra...). Aquí la tenéis (lamentablemente, he de decir a mis suscriptores que el correo lo escribí en otro idioma que es mi lengua natal, el valenciano, así que si no lo entendéis, lo siento, pero hay traductores online y también podéis utilizar el "Salt"...) ... ((Si, es broma, bovos...)):
¡Si, si! Que vinguen LA MARTA i mon pare!!! ¡Què xuli! jajajaja...
Pues mira, com vaig fer la cosa tan ruïn i miserable de no contestar-te, et contaré coses per escrit, per a que se me quede la conciència tranquil.la:
Bueno, pues desde que vaig arribar, no han pasat moltes coses especiàlment interessants... A vorer què pense... Ah! El dissabte passat vaig anar amb Sean i Kenny a Lancaster. Explique lo que vam fer:
1r: Vaig a esperar-los a la estació de trens, perquè jo anava en autobús, com sempre (encara que lo que t'acabe de contar és mentira, perquè em va portar "la meua família" ((incomparable, per cert, amb la verdadera FAMÍLIA meua espanyola... per molt simpàtics i "bé" que siguen...)).
2n: Anàvem pel carrer, xarrant, quan ens veguem davant de nosaltres un parell de esferes unflaes botant (melons, melons! per a què censurar? -: MAMELLES!!!) La qüestió és que Sean m'estava diguent algo, i de repent va i es para a la mitat de la frase, i jo -que li estava mirant a ell a la cara- mire cap avant i observe les dos raons per les que havia callat de repent (la de la esquerre i la de la dreta... jajajajaja... (((((([tia, no sé si açò que t'estic contant t'estarà fent gràcia o estaràs pensant: "però este guarro què diu?" però és que a mi m'en va fer... Per cert, senc no poder donar-te una descripció més detallà de la xicona, però és què, en realitat, no sabria dir-te ni si era morena, ni si era alta o baixeta, ni com tenia la cara, ni de quin color eren els pantalons (o la falda...) NI IDEA...
3r: Después ens vam comprar algo per a menjar i ens vam anar a la vora del riu a menjar-m'ho, sentats a un banquet. Diràs: ohhh! què romàntic!!! Estava plé de mosques, i no paràvem de dir bovaes i de fer-ne...
4t: Después, per fi, és va fer l'hora d'anar al cine. Ahi si que ens ho vam pasar bé! I la pel.lícula va ser una merda, peròòòò...
Entrem a la sala, i estava buida, vam ser els primers en entrar. Entonces, com encara faltaven alguns minuts per a que s'escomençara, dic... "bueno, vaig a comprar Dorittos, ara torne" I quan estava baix, en front de la pantalla de cine, gire cap al pasillet que porta fora de la sala... però, ZAS! tire correguents cap a dins del cine altra volta i comence a fer el pino i bolantins i bovaes al mig del cine... jajaja... què risa! Estic un poc loco tia... I después m'en vaig a comprar-me el Dorittos.
Per cert, casi compre una cervesa, perquè Sean em va dir: -Cómprame una Foster's, que es una chocolatina...Però no ho vaig demanar això... ufff...
5t: Después de la pel.lícula, Sean i jo vam començar a barallar-mos de broma, al mig dels pasillos on estàn les portes que dónen a les diferents sales.. jajajajaJAJAJAJA! això va ser lo millor...
6t: Kenny em va furtar una bolsa de plàstic que portava i va començar a córrer pel mij de Lancaster, tot plé de gent. I jo: darrere. Quina manera de córrer! Però, en serio, eh? Corriem amb totes les nostres forces, pasant roçant a tot el món... Inclús una uela inglesa imbècil va dir quan vaig pasar pel costat: "How stuuuupid!!!" I jo vaig pensar: calla uela arrugà... La veritat és que no se ni sisquera si era una uela, perquè no la vaig vorer, però tenia veu de uela, aixina que és una uela per a nosaltres. Ok?
7(ja no se quina lletreta tinc que posar al costat del 7, aixina que posaré soles "7"...): Después em van fer tornar a Carnforth en tren, amb ells, argumentant que és més barat i que "TRANQUIL, ARRIBARÀS A HORA AL PARTIT DEL BARÇA". Pues bé, si vaig tindrer que córrer desde la estació de trens del meu poble hasta casa! Quina correguda! Això si: vaig arribar a hora pel partit... què per un altre costat, no cal ni mencionar... (0-0)
-------------------------
I tia, com m'he enrollat massa contante lo que vaig fer el dissabte, no vull aburrirte més amb lo que va pasar ahir i amb lo que ha pasat hui, perquè, la veritat, tampoc ha pasat res molt interessant. Ah! Bueno, si! Lo que és interessant és que hui aniré a vorer la semifinal de la Champions (Inter-Barça) a casa de un amic meu d'escola, que viu al mateix carrer que jo. Clar! Com ell te Sky-Sports TV (lo que equivaldria a Gol-TV o al Canal+ a Espanya.)! Pues vaig a sa casa a voreu, perquè em va convidar, i com jo, si no ho veig allí, ho tinc que vorer en l'ordenador portàtil, pues li vaig dir que clar que aniria...
Segur que guanya el Barça i m'ho pase mel! Au tia! Que segur que tens millors coses que fer!!!
Adios, mondongos tots els d'eixa casa, incluïda la uela!
Records a la mascota (el tio mico mono mico gros mico mico mico mico gros gros gros...).I records a la Marta també!!!
OOOOOOOHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!! PER CERT!!!!! DI-LI QUE NOOOOOOOOOOOOOOOOOO VAIG ESCRIURER RES EN LA PIZARRA ESTE VIATGE... quina vergonya...
Au!!!
...................................................
Y ahi acaba el correo. Ahora:
Bóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóó...
